A mitjans dels anys 70 del segle passat, vaig estar visitant i vivint temporades a la comarca de La Selva, Catalunya, prop del Montseny. Concretament, a Sant Hilari de Sacalm, capital de les Guilleries. Allí va ser on vaig començar a conéixer els maquis i el seu món: fets històrics, llegendes i narracions sobre aquells grups armats que, en diferents zones d’Espanya, es van oposar a la institucionalització del règim franquista després de la Guerra civil. A partir d’aquell moment un cuquet es va introduir dins del meu cap.
L’any 1978 l’atzar em va portar a viure a el Forcall, comarca d’Els Ports, a l’interior de Castelló. Aquesta terra, gràcies a la seua orografi a, i a la complicitat dels seus escassos pobladors, va fer possible l’aparició de la guerrilla a les seues muntanyes.
Durant els quasi deu anys que vaig ser veí del Forcall em vaig endinsar un poc més en el món del maquis. Al principi d’una forma quasi clandestina parlant amb algun veí; després, per xerrades, per les primeres publicacions del tema i per alguna visita a llocs emblemàtics com la cova dels Maquis prop de la Roca del Migdia al Forcall. El cuquet anava creixent.
Poc a poc el tema rural, la pagesia, els masovers i els maquis van esdevenir un possible argument per a realitzar un muntatge teatral. En diferents èpoques vaig intentar portar endavant el projecte, però per un motiu o un altre mai era una prioritat.
Un dia de sobte, el cuquet es va despertar. Va ser el juliol de 2019, dins del marc del XLI Aplec dels Ports de Herbers, just enmig d’una conferència de Lluís Ibáñez «Geografies del conflicte i confluència: Maquis i masovers als Ports». De cop, ho vaig tenir clar. Ja sabia qui havia de ser el centre de la narració: el masover.
Vaig començar a revisar llibres, documentació i escrits que tenia guardats al «calaix dels projectes per a realitzar». Vaig anar a parlar amb gent de la comarca, i amb tota la informació vaig acabar elaborant un projecte-guió. L’objectiu inicial era presentar un espectacle d’aquells temps foscos i de silenci, quan els masovers es trobaven en mig de la pinça que formava, per una banda, la guàrdia civil – amb totes les forces repressores del franquisme: cacics, església, adherits al sistema… – i els maquis per l’altra. Volia estrenar l’espectacle en el següent Aplec dels Ports a Forcall, el 2020.
Aquest 2020, però ens tenia preparada una sorpresa que ningú no esperàvem: l’arribada del «COVID 19» el maleït «CoronaVirus» que ho ha trastocat tot, i com no, també aquest projecte i la seua estrena.
Enmig de la pandèmia va aparéixer en Joan Font i Pujol, amic de la infància i amb qui vaig col·laborar en el naixement del grup Comediants. Ell és la persona que em va fer estimar aquest ofici del teatre, i per a mi, el meu primer mestre.
Tots dos de la maneta, Valentí i Joan / Joan i Valentí, hem reprès aquest apassionant projecte que volem mostrarpúblicament cap a mitjans-finals de l’any 2021.
Valentí Piñot, desembre de 2020
